dilluns, 17 de setembre de 2012

i punt


diumenge, 16 de setembre de 2012

Sensitive

Els diumenges cap al tard és quan les sensacions s’acostumen a acumular a l’epidermis: quan la frase “a flor de pell” té sentit.

Solen fer explosió. El cor i el cervell es transformen en bombes de rellotgeria que escupen sense miraments a tord i a dret records, retrets i angoixes. L’epidermis té una feinada de por intentant parar-ho tot. Seria com si de sobte, al carrer del teu poblet de tres-cents habitants hi aparegués el Pep Guardiola o, per aquelles més joves i quasi aus, el Justin Bieber fes acte de presència per pur atzar. Muntanyes i muntanyes de persones (?) imparables com una massa de decrèpits i irracionals animals assedegats d’atenció volguessin traspassar les barreres de seguretat. Arriba un punt que el reixat no deixa de ser ferralla i cedeix. Cedeix. Ningú sap com parar-ho perquè és excessiu per controlar-ho. Els antiavalots actuen a cops de porra i Interior intenta distreure’n l’atenció fent veure que res no passa. Revolució. Refer. Començar de nou. Fer-ho bé.