Roller Coaster

71 anys

2011-10-15T11:14:00.000+02:00

"No admetis, doncs, condols, ni ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica. Vida meva, moriré estimant-te. El teu retrat el portaré amb mi. I el darrer pensament serà per tu i els meus fills, amb l’amor a Catalunya. Te besa, el teu espòs. Lluís"

Lluís Companys

nice moments

2011-09-03T17:41:00.000+02:00

"It's not the wine, it's the people that you drinking it with"

llista mental de coses a recordar:

2011-08-11T23:54:00.008+02:00

- constància.
- Brain off, life on.
- Have no regrets.
- La vida només et mostra allò que necessites: "cadascú viu la seva vida".
- Not so sentimental
- No a les espectatives: ni altes ni baixes. Ja vindrà i quan vingui a gaudir-ho.

worked out

2011-07-25T19:22:00.000+02:00

"You can't control de universe, you are the water, not the rock"

The big C

carry on

2011-07-14T22:49:00.002+02:00

"What’s done is done. So we can either keep fighting about this or we can figure out a way to move on."

Cathy, The Big C

error

2011-07-08T23:39:00.002+02:00

Sé de gente que se equivoca.
Y no pasa nada

habitual

2011-06-18T13:05:00.000+02:00

"Peter siempre amó a Rosie.
Rosie siempre amó a Peter.
Peter se casó con una peluquera de Nebraska.
Rosie se casó con un tal Martin.
Fin"

,.,

2011-05-31T18:50:00.002+02:00

algú em va dir "aixeca't cada matí sabent que només et tens a tu mateix, que estàs sol i a partir d'aquí ja pots viure en societat."

(grans paraules d'una gran persona)

Que no te pisen

2011-05-31T18:46:00.000+02:00

Indígnate, responde (eso sí, con educación) pero sobretodo que no te pisen esos que quieren aparentar más de lo que son.

in the road

2011-05-01T12:52:00.000+02:00

Las personas indecisas son aquellas que escogen el carril del medio, por si acaso.

act!

2011-03-27T23:27:00.000+02:00

Fes el que vulguis quan decideixis fer-ho. Que no veus que sempre estàs esperant a què algú truqui a la porta per omplir les hores del teu dia?
I un altre consell que et dono, però només t'ho dic perquè, en el fons, em sembles una bona noia, com em tornis a parlar amb aquests atacs ferotges com si t'hi anés la vida a cada comentari, deixo de raonar!

gratitud

2011-03-22T23:37:00.001+01:00

"Posseïa la ciència d’agrair, tan rara entre els homes."

Nuvolades, J. Roig i Raventós

2011-02-23T23:31:00.000+01:00

Pensar i actuar
pensar i actuar
pensar i actuar
pensar i actuar
pensar i...
bah! n'estic cansada!

2010-12-29T20:06:00.004+01:00

Hazedme el favor de ser felices

crecer

2010-12-05T12:50:00.003+01:00

Nunca había apreciado, porque jamás se percató de ello, lo sencilla que entonces había sido la vida. Ahora todo era problemático. Claro que se las había arreglado bien solo, pero resultaba muy tranquilizador tener en la vida a alguien siempre dispuesto a luchar por uno, y había echado de menos ese sentimiento reconfortante.

Ken Follet, Los Pilares de la Tierra

2010-11-18T22:29:00.000+01:00

tenim pensaments contaminats d'emocions?

xarxes socials

2010-11-17T14:31:00.000+01:00

Les xarxes socials poden arribar a servir per multitud de coses: feina, safareig o recopilació d'enllaços, entre molts altres. Però al final, després de fer una llista un tant escueta, m'acabo adonant que les xarxes socials són un pou per individus mancats d'autoestima.
Podem deixar un comentari, un "estic pensant en..." i realment diem tot allò que nosaltres pensem; no ens faria falta una costestació o la gratitud d'altri, però això no es compleix. No estic dient res novedós. Tots coneixem algú amb el que hi hem parlat comptades vegades i, tanmateix, en coneixem la seva vida. Per què? No, no estic preguntant per què la sabem, això és obvi; sinó per què ho fas, borinot?
On queda la intimitat?
Un cop tinc el raonament fet, m'adono que hi estic ficada, les xarxes socials absorveixen i poques són les persones "sanes" que no hi han caigut (les que prefereixen relacions humanes, tocar a la gent amb la que estàs parlant i poder-li veure el somriure o la cara d'incertesa quan no ha entés el que li has pogut dir). D'aquí en deriva una altra idea... per què a allò humà li veiem una imatge càlida si precisament l'entorn està ple de gent egoísta i que si et pogués trepitjar per millorar el seu estatus (social o professional) no dubtaria en fer-ho. En fi... això és un altre tema.

Sé que aquest raonament tothom l'ha fet i que avui en dia és impensable no tenir-ne per múltiples motius, però caldria parar-se a pensar en l'ús que en fem (exagerat? nociu? adeqüat?), en les conseqüencies que pot tenir i en com afecta tot això a la nostra vida (privada i pública). Segurament, si fessim una llista de pros i contres en sortiríem escaldats, però... qui d'aquests tancaria sessió definitivament?

2010-08-22T08:56:00.000+02:00

Malgrat diguin el contrari,
una casa no es construeix per la teulada.

| frustrated |

2010-07-10T13:09:00.001+02:00

I wanna do lots of things but in the end, I don't.

Take it from me

2010-06-06T14:02:00.006+02:00

Admit feeling guilt, avoid following the rules, deny being innocence, consider taking part of every blunder, enjoy living aside, finish your tasks in time, hate doing stupid things, imagine a perfect life, involve ecologically, keep on moving, mind your likes and your dislikes, postpone dates, resist because it’s difficult, suggest him being honest with himself, regret nothing.

Recommend everybody your new life style.

I’m looking forward to hearing from you, but It’s no use studying and then you never remember anything about it. I can’t stand those teachers who start talking and never stop. Get used to it is such a hard work, but just try.

There is no point in getting angry about any annoying thing happens in your life: It’s no worth. But I have to say that I can’t help doing it, and it really sucks. The most important problem is that I am used to it. I need to give it up.

¿Recuerdas?

2010-06-06T13:33:00.002+02:00

Todo el mundo quiere ser recordado por algo: el del miedo a los truenos, el freak de turno, el que una y otra vez repite la misma expresión... La pregunta es, con qué fin?

2010-05-18T21:45:00.000+02:00

Did you find my ~~social habilities~~?

2010-05-02T13:29:00.000+02:00

"La sociedad corrompe al individuo"

J. Rousseau

2010-03-14T09:44:00.005+01:00

Saps què passa, que la teva inseguretat fa que les teves decisions es converteixin en un afer de bojos. M'explicaré:

- T'agraden aquests pantalons? -li dius a una amiga tot anant de compres.

- Ves, a mi m'agraden més aquells altres.

Però és que a tu t'encanten els primers! Què fas? Doncs te'ls emproves els dos.

- Quins t'agraden més, els primers que m'he emprovat o aquests darrers?

- Els últims...

Però tu continues pensant, des del primer moment, que els primers serien els ideals.

- Ai... no sé.... -dius després d'emprovar-te'ls una vegada i una altra, tots dos.

Passa l'estona (57 minuts) i després de donar-hi molts tombs et presentes a la caixa.

- Vint-i-quatre amb noranta, si-us-plau. -et diu el cap de personal de la botiga que ja feia hores que sospitava del teu canvi de vestuari, no sabia si regalar-te'ls o trucar a la policia (la descripció seria: "Jove indecisa que porta una hora al provador, amb possibilitats que porti la bossa de mà forrada de paper d'alumini").

I sí, definitivament, t'emportes a casa aquells que t'havien robat la mirada des de bon començament. La teva amiga, però, opina d'amagat que, la pròxima vegada, et dirà que sí a tot el que tu diguis, perquè al cap i a la fi, fas el que et ve en gana. Series capaç, fins i tot, d'arribar a casa i repensar-t'ho mil i una vegades abans de decidir-te a no canviar-los per aquells que t'havia aconsellat la teva amiga. Fins i tot tindries el poc sentit de l'humor, d'arribar el dilluns a la feina amb els ditxosos segons pantalons. Tot per la teva indecisió.

let it be, don't you?

2010-03-06T13:42:00.000+01:00

Avui m'he aixecat amb la intenció d'aprofitar al màxim cada microsegon, no deixo passar un instant sense que aquest sigui fructífer. Potser és una opció arriscada, ja que això requereix un desgast agosarat tant físic com mental, però i què més dóna? Hem estat creats per viure.

Viure bé és una opció que queda a l'abast de tothom, però que, no sé per quina raó, tothom l'esquiva i va directament al patiment, a l'angoixa i a estats depressius incomprensibles. Així que posats a escollir, ben retorçuda és la persona que s'encara cap al camí del "totmerdisme". En la meva humil opinió, som d'un estúpid integral que, com diu la seva nomenclatura, és indigerible.

Em crea una ràbia desmesurada aquell tipus de persones que, tot i tenir quatre parets i un sostre, una família i una estabilitat econòmica que faria caure enrere a més d'un, es queixen. Aquells que caminen com si els talons els pesessin vint vegades més que el seu tòrax i et miren entre la cabellera enfosquida del seu serrell i et responen "jo què sé" o "no em dóna la gana".

Sí, queixar-se està de moda. Queixar-se per tot i de tothom. Aquest tipus de gent hauria d'haver nascut amb cara de fàstic perquè ja no els hi fos necessari fer l'esforç de fer-la cada cinc segons.

He arribat a la conclusió que la gent té tendència a viure malament perquè s'avorreix, perquè no sap què dir en determinats instants de reunió fraternal o d'amistat en escasses ocasions.

Recordem la importància de tenir dues cames que ens aguanten (fins i tot elles se'n cansen de nosaltres al cap dels anys i ens flaquegen delegant la fatigosa feina de suportar-nos a aquelles llampants cadires quatre per quatre), dues mans que ens poden portar a la boca les tones de quilocalories que tenim al rebost i una ment que, és ben veritat que, de vegades ens pot jugar males passades, però al cap i a la fi és a ella la que li donem la culpa d'haver escollit el camí equivocat. No t'equivoquis, ella no en té la culpa. Som insuportables, no?

2010-03-04T22:56:00.000+01:00

Sóc d'aquell tipus de persones que s'equivoquen de manera reiterada.

2010-02-11T23:22:00.001+01:00

¿Quedar bien con todo el mundo? cosa imposible.

Pero por favor, señor/a hipócrita, no juzgue sin conocer.

Daña su imagen como persona y repercute en el bienestar de los que le rodean.

¿Pide respeto? respete.

O tambíen puede optar por otra cosa: púdrase, y hágalo solo, y luego pida que le tiren a las malas hierbas.

Dos pájaros de un tiro.

2009-12-26T19:27:00.000+01:00

sólo tú decides qué hacer con el tiempo.

2009-12-10T21:19:00.002+01:00

Shall we have a good time, please?

Parece mentira la facilidad con la que, pudiendo distrutar de tiempos felices, lo destrocemos todo con un comentario fuera de lugar. ¿Nos gusta cabrearnos? ¿Se nos desactivan un huevo de endorfinas y yo aún no me he enterado?

Toto esto requiere un cambio de mentalidad.

ens movem per interessos?

2009-11-22T17:07:00.001+01:00

la sort del més ràpid

Dime de qué presumes y te diré de qué careces.

2009-10-28T21:58:00.001+01:00

2009-10-26T19:06:00.002+01:00

- What happened with you and your smiling face? You used to... Oh! Never mind, let's go to the party!

~~indiferencia~~

2009-10-25T13:59:00.000+01:00

A las cosas por su nombre.

New York, 2001 - Collapse of south tower of World Trade Center.

James Nachtwey

2009-08-24T20:42:00.001+02:00

-Las despedidas nunca son como te las esperas - me dijo justo antes de que cogiera el autobús de regreso a casa.

desmoronar prnl.

2009-03-10T21:15:00.003+01:00

Es cuando te das cuenta que eres prescindible que te desmoronas.

Desmoronar… me gusta esta palabra por su simbolismo y por la imagen que te viene a la cabeza al pronunciarla. Personalmente, me aparece en la mente un muro de arena y rocas enormes que, un día soleado, cae, pero partiéndose por en medio. Podría ser, por supuesto, que hubiera habido grietas y humedades que aceleraran el proceso, pero al fin y al cabo, el muro cae, y además lo hace en un día soleado. ¡Qué pena!

Utilizar, manipular... esas palabras tan feas que deberían ser olvidadas, son las que hacen que el verbo desmoronar surja y resurja con más frecuencia todavía.

2008-06-10T10:46:00.001+02:00

hoy he soñado que unos brazos conocidos me rodeaban y me decían que la negatividad no estaba hecha para mi.
después de unas palabras más, me miró mientras le estaba inundando la camiseta de unas lágrimas de aceptación. no dijo nada. sabía que lo mejor era el silencio porqué cualquier palabra que pronunciase sería incapaz de devolversela entera.
me repuse y le devolví un "¿y tu, cómo estás?" del cual no obtuve respuesta alguna. supe entonces, que todas esas palabras que había tirado hacia mi también le sirvieron para él.

me desperté.

y me entraron ganas de salir a que me diese el aire, de aprovechar el día, no sé, esas cosas que hace ya tanto tiempo que no hago.

2008-06-05T22:53:00.001+02:00

creo que se va a pique.

la proa se está llenando de agua y sólo queda un suspiro para que todo se vaya hasta el fondo del oceano más hondo del planeta azul.

¿y qué?

y qué...

2008-05-31T21:49:00.000+02:00

Ayer vi cansancio, pesadumbre, aburrimiento.
¿Era eso lo que realmente era?
Yo qué se.
Se me ocurrió incluso un monólogo dramático para expresarme.
Pero decidí que era muchísimo mejor que no lo escribiera en ninguna hoja, ni tan sólo en mi mente. La verdad es que ya no me acuerdo.
Oí también palabras de desprecio, unas palabras que abrían corazones pero cerraban oídos. Esa pared a la que gritas los defectos de los demás y que al fin y al cabo son los propios.
La verdad es que deseaba que todo volviera a ser como antes donde las risas eran risas, no espacios de tiempo para llenar.
No entiendo NADA.
Creo que mi monólogo hablaba de los colores que veía, de las “metacogniciones” que me quería proponer. Cosas que una vez dichas quedan atrás, tan atrás que no soy capaz de recordar. Y sí, han pasado menos de 24 horas. Grave.
Experiencias a parte, creo que todo se está volviendo decrépito.
Y también creo que tarde o temprano la distancia hará de las suyas y claro como es lógico la distancia distancia así que ¿qué? ¿Dejo que todo siga su curso (las cosas pasan porqué tienen que pasar) o hago algo –ni que sea insignificante- para arreglar lo que sólo para mi se está cayendo a pedazos(dejemos que intervenga algún que otro principio de causalidad)?
¿Prioridad propia o prioridad comunitaria?
Lo podría complicar un poco más, pero da igual. Al final nada pasa por casualidad y todo pasa porque tiene que pasar.

2008-05-28T23:51:00.000+02:00

Hasta la persona más segura del mundo tiene ladrones dentro.

2008-05-23T23:31:00.000+02:00

un altre cop aquella sensació negativa

2008-04-13T20:34:00.000+02:00

És fàcil de veure-ho des de fora, però per dins es va cremant i cremant, extingint i extingint, però ningú es preocupa

I

2008-04-11T23:35:00.000+02:00

contar que los dias pasan no es de listos,
sinó de absurdos,
y los absurdos no hacen más que absurdidades.