dimecres, 29 de desembre del 2010

Hazedme el favor de ser felices

diumenge, 5 de desembre del 2010

crecer

Nunca había apreciado, porque jamás se percató de ello, lo sencilla que entonces había sido la vida. Ahora todo era problemático. Claro que se las había arreglado bien solo, pero resultaba muy tranquilizador tener en la vida a alguien siempre dispuesto a luchar por uno, y había echado de menos ese sentimiento reconfortante.

Ken Follet, Los Pilares de la Tierra

dijous, 18 de novembre del 2010

tenim pensaments contaminats d'emocions?

dimecres, 17 de novembre del 2010

xarxes socials

Les xarxes socials poden arribar a servir per multitud de coses: feina, safareig o recopilació d'enllaços, entre molts altres. Però al final, després de fer una llista un tant escueta, m'acabo adonant que les xarxes socials són un pou per individus mancats d'autoestima.
Podem deixar un comentari, un "estic pensant en..." i realment diem tot allò que nosaltres pensem; no ens faria falta una costestació o la gratitud d'altri, però això no es compleix. No estic dient res novedós. Tots coneixem algú amb el que hi hem parlat comptades vegades i, tanmateix, en coneixem la seva vida. Per què? No, no estic preguntant per què la sabem, això és obvi; sinó per què ho fas, borinot?
On queda la intimitat?
Un cop tinc el raonament fet, m'adono que hi estic ficada, les xarxes socials absorveixen i poques són les persones "sanes" que no hi han caigut (les que prefereixen relacions humanes, tocar a la gent amb la que estàs parlant i poder-li veure el somriure o la cara d'incertesa quan no ha entés el que li has pogut dir). D'aquí en deriva una altra idea... per què a allò humà li veiem una imatge càlida si precisament l'entorn està ple de gent egoísta i que si et pogués trepitjar per millorar el seu estatus (social o professional) no dubtaria en fer-ho. En fi... això és un altre tema.

Sé que aquest raonament tothom l'ha fet i que avui en dia és impensable no tenir-ne per múltiples motius, però caldria parar-se a pensar en l'ús que en fem (exagerat? nociu? adeqüat?), en les conseqüencies que pot tenir i en com afecta tot això a la nostra vida (privada i pública). Segurament, si fessim una llista de pros i contres en sortiríem escaldats, però... qui d'aquests tancaria sessió definitivament?

diumenge, 22 d’agost del 2010

Malgrat diguin el contrari,
una casa no es construeix per la teulada.

dissabte, 10 de juliol del 2010

| frustrated |

I wanna do lots of things but in the end, I don't.

diumenge, 6 de juny del 2010

Take it from me

--> --> -->
Admit feeling guilt, avoid following the rules, deny being innocence, consider taking part of every blunder, enjoy living aside, finish your tasks in time, hate doing stupid things, imagine a perfect life, involve ecologically, keep on moving, mind your likes and your dislikes, postpone dates, resist because it’s difficult, suggest him being honest with himself, regret nothing.
Recommend everybody your new life style.

I’m looking forward to hearing from you, but It’s no use studying and then you never remember anything about it. I can’t stand those teachers who start talking and never stop. Get used to it is such a hard work, but just try.
There is no point in getting angry about any annoying thing happens in your life: It’s no worth. But I have to say that I can’t help doing it, and it really sucks. The most important problem is that I am used to it. I need to give it up.

¿Recuerdas?

Todo el mundo quiere ser recordado por algo: el del miedo a los truenos, el freak de turno, el que una y otra vez repite la misma expresión... La pregunta es, con qué fin? 

dimarts, 18 de maig del 2010

Did you find my social habilities?

diumenge, 2 de maig del 2010

"La sociedad corrompe al individuo"

J. Rousseau

diumenge, 14 de març del 2010

Saps què passa, que la teva inseguretat fa que les teves decisions es converteixin en un afer de bojos. M'explicaré:
- T'agraden aquests pantalons? -li dius a una amiga tot anant de compres.
- Ves, a mi m'agraden més aquells altres.
Però és que a tu t'encanten els primers! Què fas? Doncs te'ls emproves els dos.
- Quins t'agraden més, els primers que m'he emprovat o aquests darrers?
- Els últims...
Però tu continues pensant, des del primer moment, que els primers serien els ideals.
- Ai... no sé.... -dius després d'emprovar-te'ls una vegada i una altra, tots dos.

Passa l'estona (57 minuts) i després de donar-hi molts tombs et presentes a la caixa.
 - Vint-i-quatre amb noranta, si-us-plau. -et diu el cap de personal de la botiga que ja feia hores que sospitava del teu canvi de vestuari, no sabia si regalar-te'ls o trucar a la policia (la descripció seria: "Jove indecisa que porta una hora al provador, amb possibilitats que porti la bossa de mà forrada de paper d'alumini").

I sí, definitivament, t'emportes a casa aquells que t'havien robat la mirada des de bon començament. La teva amiga, però, opina d'amagat que, la pròxima vegada, et dirà que sí a tot el que tu diguis, perquè al cap i a la fi, fas el que et ve en gana. Series capaç, fins i tot, d'arribar a casa i repensar-t'ho mil i una vegades abans de decidir-te a no canviar-los per aquells que t'havia aconsellat la teva amiga. Fins i tot tindries el poc sentit de l'humor, d'arribar el dilluns a la feina amb els ditxosos segons pantalons. Tot per la teva indecisió.

dissabte, 6 de març del 2010

let it be, don't you?

Avui m'he aixecat amb la intenció d'aprofitar al màxim cada microsegon, no deixo passar un instant sense que aquest sigui fructífer. Potser és una opció arriscada, ja que això requereix un desgast agosarat tant físic com mental, però i què més dóna? Hem estat creats per viure. 

Viure bé és una opció que queda a l'abast de tothom, però que, no sé per quina raó, tothom l'esquiva i va directament al patiment, a l'angoixa i a estats depressius incomprensibles. Així que posats a escollir, ben retorçuda és la persona que s'encara cap al camí del "totmerdisme". En la meva humil opinió, som d'un estúpid integral que, com diu la seva nomenclatura, és indigerible.
Em crea una ràbia desmesurada aquell tipus de persones que, tot i tenir quatre parets i un sostre, una família i una estabilitat econòmica que faria caure enrere a més d'un, es queixen. Aquells que caminen com si els talons els pesessin vint vegades més que el seu tòrax i et miren entre la cabellera enfosquida del seu serrell i et responen "jo què sé" o "no em dóna la gana".
Sí, queixar-se està de moda. Queixar-se per tot i de tothom. Aquest tipus de gent hauria d'haver nascut amb cara de fàstic perquè ja no els hi fos necessari fer l'esforç de fer-la cada cinc segons.
He arribat a la conclusió que la gent té tendència a viure malament perquè s'avorreix, perquè no sap què dir en determinats instants de reunió fraternal o d'amistat en escasses ocasions.
Recordem la importància de tenir dues cames que ens aguanten (fins i tot elles se'n cansen de nosaltres al cap dels anys i ens flaquegen delegant la fatigosa feina de suportar-nos a aquelles llampants cadires quatre per quatre), dues mans que ens poden portar a la boca les tones de quilocalories que tenim al rebost i una ment que, és ben veritat que, de vegades ens pot jugar males passades, però al cap i a la fi és a ella la que li donem la culpa d'haver escollit el camí equivocat. No t'equivoquis, ella no en té la culpa. Som insuportables, no?

dijous, 4 de març del 2010

Sóc d'aquell tipus de persones que s'equivoquen de manera reiterada.

dijous, 11 de febrer del 2010

¿Quedar bien con todo el mundo? cosa imposible.
Pero por favor, señor/a hipócrita, no juzgue sin conocer. 
Daña su imagen como persona y repercute en el bienestar de los que le rodean.
¿Pide respeto? respete.
O tambíen puede optar por otra cosa: púdrase, y hágalo solo, y luego pida que le tiren a las malas hierbas. 
Dos pájaros de un tiro.