diumenge, 27 de març del 2011

act!

Fes el que vulguis quan decideixis fer-ho. Que no veus que sempre estàs esperant a què algú truqui a la porta per omplir les hores del teu dia?
I un altre consell que et dono, però només t'ho dic perquè, en el fons, em sembles una bona noia, com em tornis a parlar amb aquests atacs ferotges com si t'hi anés la vida a cada comentari, deixo de raonar!

dimarts, 22 de març del 2011

gratitud

"Posseïa la ciència d’agrair, tan rara entre els homes."

Nuvolades, J. Roig i Raventós

dimecres, 23 de febrer del 2011

Pensar i actuar
pensar i actuar
pensar i actuar
pensar i actuar
pensar i...
bah! n'estic cansada!

dimecres, 29 de desembre del 2010

Hazedme el favor de ser felices

diumenge, 5 de desembre del 2010

crecer

Nunca había apreciado, porque jamás se percató de ello, lo sencilla que entonces había sido la vida. Ahora todo era problemático. Claro que se las había arreglado bien solo, pero resultaba muy tranquilizador tener en la vida a alguien siempre dispuesto a luchar por uno, y había echado de menos ese sentimiento reconfortante.

Ken Follet, Los Pilares de la Tierra

dijous, 18 de novembre del 2010

tenim pensaments contaminats d'emocions?

dimecres, 17 de novembre del 2010

xarxes socials

Les xarxes socials poden arribar a servir per multitud de coses: feina, safareig o recopilació d'enllaços, entre molts altres. Però al final, després de fer una llista un tant escueta, m'acabo adonant que les xarxes socials són un pou per individus mancats d'autoestima.
Podem deixar un comentari, un "estic pensant en..." i realment diem tot allò que nosaltres pensem; no ens faria falta una costestació o la gratitud d'altri, però això no es compleix. No estic dient res novedós. Tots coneixem algú amb el que hi hem parlat comptades vegades i, tanmateix, en coneixem la seva vida. Per què? No, no estic preguntant per què la sabem, això és obvi; sinó per què ho fas, borinot?
On queda la intimitat?
Un cop tinc el raonament fet, m'adono que hi estic ficada, les xarxes socials absorveixen i poques són les persones "sanes" que no hi han caigut (les que prefereixen relacions humanes, tocar a la gent amb la que estàs parlant i poder-li veure el somriure o la cara d'incertesa quan no ha entés el que li has pogut dir). D'aquí en deriva una altra idea... per què a allò humà li veiem una imatge càlida si precisament l'entorn està ple de gent egoísta i que si et pogués trepitjar per millorar el seu estatus (social o professional) no dubtaria en fer-ho. En fi... això és un altre tema.

Sé que aquest raonament tothom l'ha fet i que avui en dia és impensable no tenir-ne per múltiples motius, però caldria parar-se a pensar en l'ús que en fem (exagerat? nociu? adeqüat?), en les conseqüencies que pot tenir i en com afecta tot això a la nostra vida (privada i pública). Segurament, si fessim una llista de pros i contres en sortiríem escaldats, però... qui d'aquests tancaria sessió definitivament?