dijous, 18 de novembre de 2010

tenim pensaments contaminats d'emocions?

dimecres, 17 de novembre de 2010

xarxes socials

Les xarxes socials poden arribar a servir per multitud de coses: feina, safareig o recopilació d'enllaços, entre molts altres. Però al final, després de fer una llista un tant escueta, m'acabo adonant que les xarxes socials són un pou per individus mancats d'autoestima.
Podem deixar un comentari, un "estic pensant en..." i realment diem tot allò que nosaltres pensem; no ens faria falta una costestació o la gratitud d'altri, però això no es compleix. No estic dient res novedós. Tots coneixem algú amb el que hi hem parlat comptades vegades i, tanmateix, en coneixem la seva vida. Per què? No, no estic preguntant per què la sabem, això és obvi; sinó per què ho fas, borinot?
On queda la intimitat?
Un cop tinc el raonament fet, m'adono que hi estic ficada, les xarxes socials absorveixen i poques són les persones "sanes" que no hi han caigut (les que prefereixen relacions humanes, tocar a la gent amb la que estàs parlant i poder-li veure el somriure o la cara d'incertesa quan no ha entés el que li has pogut dir). D'aquí en deriva una altra idea... per què a allò humà li veiem una imatge càlida si precisament l'entorn està ple de gent egoísta i que si et pogués trepitjar per millorar el seu estatus (social o professional) no dubtaria en fer-ho. En fi... això és un altre tema.

Sé que aquest raonament tothom l'ha fet i que avui en dia és impensable no tenir-ne per múltiples motius, però caldria parar-se a pensar en l'ús que en fem (exagerat? nociu? adeqüat?), en les conseqüencies que pot tenir i en com afecta tot això a la nostra vida (privada i pública). Segurament, si fessim una llista de pros i contres en sortiríem escaldats, però... qui d'aquests tancaria sessió definitivament?