Saps què passa, que la teva inseguretat fa que les teves decisions es converteixin en un afer de bojos. M'explicaré:

- T'agraden aquests pantalons? -li dius a una amiga tot anant de compres.

- Ves, a mi m'agraden més aquells altres.

Però és que a tu t'encanten els primers! Què fas? Doncs te'ls emproves els dos.

- Quins t'agraden més, els primers que m'he emprovat o aquests darrers?

- Els últims...

Però tu continues pensant, des del primer moment, que els primers serien els ideals.

- Ai... no sé.... -dius després d'emprovar-te'ls una vegada i una altra, tots dos.

Passa l'estona (57 minuts) i després de donar-hi molts tombs et presentes a la caixa.

 - Vint-i-quatre amb noranta, si-us-plau. -et diu el cap de personal de la botiga que ja feia hores que sospitava del teu canvi de vestuari, no sabia si regalar-te'ls o trucar a la policia (la descripció seria: "Jove indecisa que porta una hora al provador, amb possibilitats que porti la bossa de mà forrada de paper d'alumini").

I sí, definitivament, t'emportes a casa aquells que t'havien robat la mirada des de bon començament. La teva amiga, però, opina d'amagat que, la pròxima vegada, et dirà que sí a tot el que tu diguis, perquè al cap i a la fi, fas el que et ve en gana. Series capaç, fins i tot, d'arribar a casa i repensar-t'ho mil i una vegades abans de decidir-te a no canviar-los per aquells que t'havia aconsellat la teva amiga. Fins i tot tindries el poc sentit de l'humor, d'arribar el dilluns a la feina amb els ditxosos segons pantalons. Tot per la teva indecisió.