He caigut i m'he fet una rascada d'aquelles que a mesura que passa el temps es va fent crosta. La rasques tot i que et diuen que et quedarà marca, i finalment, en queda.
"És normal". N'estic farta d'aquestes paraules. No hi ha res normal!
Bulnerabilitat. Això és el que sento. Sé que si tornés al mateix camí on vaig entrepussar, ho tornaria a fer, i seria la mateixa pedra.
Però aquesta pedra està en aquell punt del camí perquè li convé ser-hi. Si es quedés al voral, tindria mala reputació. "Què diran de mi si no em fico al mig com les demés? A part, quan millor ho passo és quan cauen. Gaudeixo d'una bona estona i quan me'n atipo, ja vindrà alguna altra entretinguda, n'està ple."
Sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada