dimecres, 26 de desembre de 2012

L’ingenu que creia que els reis eren els pares


Va afanya’t!”. “Vinga treu-te la jaqueta i fica’t la bata”. “Com pot ser que sempre siguis l’últim?”. “Acaba’t l’entrepà, va, que hem d’anar a futbol”.
La llista podria ser molt més gran però ho deixarem aquí per no ferir susceptibilitats.



El Pol no ho entén. Ell fa el que pot per no encantar-se mirant la Claudia com juga amb les seves cues donant voltes i voltes amb els dits. Ella li ha dit que quan siguin grans es casaran i això el fica molt i molt content.

Badoc!
Per què m’ho diu això la senyo? M’agrada mastegar aquest entrepà que m’ha fet el pare aquest matí. M’ha dit que m’ho acabi tot, però començo a tenir la panxa ben plena. Vinga que només queden dues mossegades! Sí, senyoreta però la meva boca no és tan grossa, ni tan ràpida com la teva, ni la de la senyoreta Carla.
Ara sortim al pati i avui fa fred. La bufanda era penjada, però ara no hi és. L’Ainhoa me l’ha tirat a terra quan ha agafat la seva jaqueta, caram, sempre fa el mateix! La recullo i li dono un cop. Jo sé que ara li anirà a dir a la senyoreta però és que m’ha tirat la bufanda. La senyoreta Clara em mira amb cara d’estar enfadada i em pregunta per què ho has fet. Li explico la història i em diu que si a mi no m’ha agradat que m’ho faci, que no li faci una cosa dolenta a ella perquè d’aquesta manera estem els dos tristos. No ho acabo d’entendre, però li dic a l’Ainhoa si vol venir a jugar amb les rodes. M’agrada jugar amb l’Ainhoa perquè sempre ens ho passem bé. Correm pel pati i li explico secrets. 



Fins a quin punt les paraules d'un adult influeixen en el comportament i/o pensament d'un infant?
Crec que no cal anar fins a la infantesa per veure afeccions. Tant sols -de ben segur- només cal reendinsar-nos en algun instant de la setmana passada en què algú ens digués que allò en què pensàvem no ho podríem fer.

(Per acabar)